Elsa
Plaza. Mecenix, 2013
Resumen
París, Hospital de la Salpêtrière, a finales del siglo XX. Allí se produce el encuentro de dos mujeres con un pasado común: unos días en el Chile de Allende, en una playa de Antofagasta y en un mundo a punto de desaparecer, barrido por las dictaduras militares. Dictaduras que asolarán el sur de América latina creando esa nueva identidad: los desaparecidos. Ambas mujeres, distantes en sus orígenes y en sus experiencias de vida, y pertenecientes a dos generaciones diferentes, comparten un sentimiento común: el malestar que las lleva a dejar el hogar familiar, la una refugiándose en sus delirios místicos, la otra en el viaje. Inspirada en personajes reales: Hersilie, quien a principios del s. XIX se rebela ante los abusos de que padecen los internos en los manicomios, y Madeleine Le Bouc, la vagabunda que en 1880 es ingresada en el Hospital de la Salpêtrière presa de visiones que la sumen en éxtasis en los que permanece durante días enteros.
La novela es una reflexión sobre ciertos aspectos de la locura y las experiencias que nos conforman como individuos: los encuentros fortuitos y la solidaridad que surge de ellos; pero también nos plantea la manera en la que conformamos nuestra memoria y el tiempo en el que se suscribe, tiempo como un eterno retorno que se repite en detalles, en formas y en paisajes de los que quedan apenas unos signos dispuestos para que una mirada atenta permita redescubrirlos.
Si quieres comprar el libro clica aquí.
París, Hospital de la Salpêtrière, a la fi del segle XX. Allà es produeix la trobada de dues dones amb un passat comú: uns dies al Xile d'Allende, en una platja d'Antofagasta i en un món a punt de desaparèixer, escombrat per les dictadures militars. Dictadures que assolaran el sud d'Amèrica llatina, creant aquesta nova identitat: els desapareguts. Ambdues dones, distants en els seus orígens i en les seves experiències de vida, i pertanyents a dues generacions diferents, comparteixen un sentiment comú: el malestar que les porta a deixar la llar familiar, una refugiant-se en els seus deliris místics, l'altra en el viatge. Inspirada en personatges reals: Hersilie, qui a principis del s. XIX es rebel·la davant els abusos que pateixen els interns en els manicomis, i Madeleine Le Bouc, la rodamón que en 1880 és ingressada a l'Hospital de la Salpêtrière presa de visions que la sumeixen en èxtasis en els quals roman durant dies sencers.
La novel·la és una reflexió sobre certs aspectes de la bogeria i les experiències que ens conformen com a individus: les troballes fortuïtes i la solidaritat que en sorgeix; però també ens planteja la manera en què conformem la nostra memòria i el temps en el qual se subscriu, temps com un etern retorn que es repeteix en detalls, en formes i en paisatges dels quals queden, tan sols, uns signes disposats perquè una mirada atenta en permeti el redescobriment.
Si vols comprar el llibre clica aquí.
